Tinc el bloc en un parèntesi per qüestió de feina, però el reprendré, no ho dubteu. Gràcies per els ànims que em doneu.
De tota forma, he volgut trencar el parèntesi per publicar aquest quadre. L'autor es Josep M. Pros, que també es l'artífex de les composicions d'algunes fotos que vaig fer i que he penjat al bloc. Aquí firma com a Àngel de pas.
No hi poso musica. No cal.
.jpg)
13 comentaris:
Molt xula la tota la història, té rotllo...
Una abraçada!
Albert.
T'enyoravem.
Gràcies per tornar.
Considero un honor que ho hagis fet amb un quadre meu.
Precisament, aqueste.
caram! una obra força curiosa, gràcies per fer-nos-la arribar :)
esperant la teva tornada doncs!
molta sort
ei, tic tac tic tac el temps passa lentament..
¿Ángela exterminadora, mas bien?
Desde luego, Josep es único en recoger objetos y ensamblarlos de una manera tan angelical como inquietante. A ver si no ese centro de mesa y ese ojo izquierdo.
Sobre esa imagen habrá que hacer algo, cortarle el ala, por ejemplo.
Josep M. ara ho entenc, Ángel de pas; veix que ja coneixias La ventana indiscreta. M'agraden las tevas fotografies, pero molt més m'agrada la presentació al teu perfil de blogger.
Potser ja t'ho vaig dir, si es així me hi ratifico.
Molts petons, si un cas de melangia, no pas de nostalgia.
Isolda.
És molt gratificant, trobar,
de tant en tant,
persones que mirem
el mateix horitzó.
Ens ajudem a fer més suportable
aquesta humana condició nostra.
Si l'Albert, s'anima
y torna a penjar les seves
magnífiques fotografíes,
li faré més montatges.
I espero compartir-los amb tú.
Amb el meu afecte.
Sí que es gratificante y pasaré a compartirlos.
Besos.
Va!
Torna!!
Si et puc ajudar a que torni l'Albert, ja som dos! Fixat han passat més de dos anys!
Petóns.
Tic - tac.
Tic - tac.
Tic - tac...
Tic-tac
Publica un comentari a l'entrada